MAGDA BOLUMAR CHERTÓ Cronología Obra Ilustraciones Prensa NEU Índice Tot just apunta el dia i  el primer raig de llum tímidament s’escola per entre les cortines. Lentament s’il·lumina l’estança silenciosa, i retorna la vida a les obscures formes. Com cada matí t’alces, lenta però animosa, estires el teu cos i t’espolses la mandra. Et regires inquieta mirant cap ala porta i mostres melangia en els teus bonics ulls. Ulls eixerits i foscos que intel·ligents ressalten enmig de la blancor del teu pelatge espès. Una espurna de joia et creua la mirada en veure que al final a fora pots sortir. Veloç corres i saltes com una esbojarrada ensumant l’aire humit que al matí és ple de rastres. L’auri astre resplendeix en la clara atmosfera, es bressolen les herbes amb el suau ventijol. Ocults en la verdor, entre les lluents fulles piulegen eixerits els lleugers ocellets. Satisfeta, tu trotes enmig de les ginestes, les esveltes espigues i les silvestres flors. Com extraviat floc pel mig del prat avances, sempre fidel companya, brava però xamosa. A cada pas que fas s’eleva un vivaç núvol de colors atraients: són les àgils llagostes. Divertida les mires, amb posat juganer no tardes a empaitar-les blandant la forta cua. Contrariats lladrucs llances de sobte al vent al veure que llambresques les llagostes s’amaguen. De cop desapareixen en l’acolorit terra on ja queden tan sols els pètals delicats. Quietud inesperada només interrompuda per la música dolça de l’alegre trinar. Cadenciosa tornes, amb ràpid respirar entre la tènue ombra dels esporàdics arbres. En aquella bella hora, en el fràgil encant de la naturalesa sens inquietud avances. Una estranya lluïssor se’t copsa en el mirar; per fi has aconseguit el goig tan anhelat. Contacto