MAGDA BOLUMAR CHERTÓ Cronología Obra Ilustraciones Prensa CAPVESPRE Índice Núvol tan roig com el foc, una flama surt del prat el cel blau talment aigua envà intenta d’apagar-lo.  La flamarada canvia, de rogenc cap a morat ara rosa, ara taronja  el firmament s’il·lumina.  Els arbres, siluetes negres, s’aixequen majestuosos,  miren al cel expectants, pendents del que passarà. La visió els meravella volen tenir lluentor com la flamarada que a tots els estels eclipsa. Moment màgic que s’acaba, l’astre de llum ja s’amaga  la flama ja s’esvaeix i el cel de cop s’enfosqueix. Però aviat un punt hi brilla, la lluna surt lentament per ocupar el seu lloc desentenebrant-ho tot. La lluna juga amb les formes, allarga com vol les ombres, senyoreja a gust pel cel on brillen petites perles. Ara ja tot és quietud, apart del crit del mussol que s’aventura tot sol en les ombres de la nit. Demà serà un altre dia, amb el primer raig de sol tot s’inflamarà de nou i reprendrem la rutina. Contacto